Potser volíeu: hábito

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈβi.tu/, occidental /aˈβi.to/
  • Rimes: -ito
  • Homòfon: evito

habito

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habitar.
    [Jo] habito, habite, habit o habiti.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar.
    [Que jo] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiti o habite.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar.
    [Que ell/ella/vostè] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiti o habite.

Castellà

modifica
Peninsular: \aˈβi.to\
Americà: alt /aˈbi.t(o)/, baix \aˈβi.to\

habito

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb habitar
  • Pronúncia(i): /ˈha.bɪ.toː/
  • Etimologia: Derivat de habeō.

habitō ‎(1a present?), habitās ‎(2a present), habitāre ‎(infinitiu), habitāvī ‎(perfet), habitātum ‎(supí)

  1. portar sovint, acostumar, sovintejar
  2. freqüentar, estar sovint, habitar, jo habito, residir, viure
    In foro, in rostris habitare.
    No parava de freqüentar la rostra del fòrum.
    Animus habitat in oculis.
    L'ànima resideix en els ulls.
    Habitari ait Xenophanes in luna.
    Xenòfanes diu que la lluna està habitada.

Derivats

modifica

Adjectiu

modifica

habitō

  1. datiu masculí singular de habitus
  2. datiu neutre singular de habitus
  3. ablatiu masculí singular de habitus
  4. ablatiu neutre singular de habitus