habitus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈha.bɪ.tʊs/
- Etimologia:
- [adjectiu] Del participi de habeō.
- [nom] De l'arrel del verb habeō amb el sufix -tus.
Adjectiu
modificahabitus m., habita f., habitum n.
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | habitus | habita | habitum | habitī | habitae | habita | |
Vocatiu | habite | habita | habitum | habitī | habitae | habita | |
Acusatiu | habitum | habitam | habitum | habitōs | habitās | habita | |
Genitiu | habitī | habitae | habitī | habitōrum | habitārum | habitōrum | |
Datiu | habitō | habitae | habitō | habitīs | |||
Ablatiu | habitō | habitā | habitō | habitīs |
Nom
modificahabitus m. (genitiu habitūs)
- hàbit, costum
- Italiae habitus.
- Els costums dels pobles itàlics.
- complexió, constitució
- Habitus corporis.
- Complexió física.
- hàbit, vestimenta típica
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | habitus | habitūs |
Vocatiu | habitus | habitūs |
Acusatiu | habitum | habitūs |
Genitiu | habitūs | habituum |
Datiu | habituī | habitibus |
Ablatiu | habitū | habitibus |