Català

modifica
Oriental:  central /kusˈtum/
balear /kosˈtum/, /kusˈtum/
Occidental:  /kosˈtum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí [[#Llatí|]] Del llatí vulgar *costūmen, segle XIII, de *consuetūmen ‎(«conjunt de consuetuds»), de consuetūdine per analogia del sufix -ūmen ‎(«-um»), ablatiu de cōnsuētūdō, doblet de consuetud, segle XIII.

costum m. ‎(plural costums)

  1. Manera de fer.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

costum

  1. (alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costumar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cos·tum (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cmostu)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

costum

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de costumar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de costumar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de costumar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de costumar