Català
modifica

Oriental:  central /kusˈtum/
balear /kosˈtum/, /kusˈtum/
Occidental:  /kosˈtum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí [[#la|]] Del llatí vulgar *costūmen, segle XIII, de *consuetūmen ‎(«conjunt de consuetuds»), de consuetūdine per analogia del sufix -ūmen ‎(«-um»), ablatiu de cōnsuētūdō, doblet de consuetud, segle XIII.

Nom modifica

costum m. ‎(plural costums)

  1. Manera de fer.

Derivats modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

costum

  1. (alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costumar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: cos·tum (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cmostu)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

costum

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de costumar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de costumar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de costumar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de costumar