Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kusˈtum/, occidental /kosˈtum/
  • Rimes: -um
  • Etimologia: Del llatí vulgar *costūmen, segle XIII, de *consuetūmen ‎(«conjunt de consuetuds»), de consuetūdine per analogia del sufix -ūmen ‎(«-um»), ablatiu de cōnsuētūdō, doblet de consuetud, segle XIII.

NomModifica

costum m. ‎(plural costums)

  1. Manera de fer.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

costum

  1. (alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de costumar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cos·tum (2)

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

costum

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de costumar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de costumar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de costumar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de costumar