fulgur

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊɫ.ɡʊr/
• Etimologia: Derivat de fulgeo.

Nom

fulgur n. ‎(genitiu fulguris)

1. llamp

   «tonitruque et fulgure terruit orbem» (Ovidi, Metamorfosis 14)

   Amb els trons i els llamps terroritzava el món.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fulgur	fulgura
Vocatiu	fulgur	fulgura
Acusatiu	fulgur	fulgura
Genitiu	fulguris	fulgurum
Datiu	fulgurī	fulguribus
Ablatiu	fulgure	fulguribus