furtàieu

Català

Verb

furtàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de furtar.

Variants

• furtavo, furtàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·tà·ieu (3)
• Anagrama: trufàieu