Potser volíeu: fustigués

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /fusˈti.ɣəs/, occidental /fusˈti.ɣes/
  • Rimes: -iɡes

fustigues

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de fustigar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb fustigar.