- Pronúncia(i): /ˈfuːs.tɪs/
- Etimologia: És el participi de *fendo(«tallar») un antic verb també present en infestus[1];però segons Pokorny deriva del protoindoeuropeu *bh(e)ū̆-(«créixer»).[2]
fūstis m. (genitiu fūstis)
- pal, estaca
- fusta de genet
- ↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879 fustis
- ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.146-150
