galante

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ɡaˈlan.te/, meridional \ɡaˈlaŋ.te\

Americà: alt /ɡaˈlan.t(e)/, baix \ɡaˈlaŋ.te\, austral /ɡaˈlan.te/

• Rimes: -ante
• Etimologia: Del francès galant.

Adjectiu

galante inv. ‎(plural galantes)

1. galant

Derivats

• galantear
• galantemente
• galantería

Relacionats

• galán

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lan·te (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre galante

Francès

Adjectiu

galante f. ‎(plural galantes)

1. forma femenina de galant

Gallec

• Pronúncia: /ɡaˈlan.te/
• Etimologia: Del francès galant o de l'italià galante.

Adjectiu

galante inv. ‎(plural galantes)

1. galant

Relacionats

• galán

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lan·te (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre galante
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre galante

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡaˈlan.te/
• Etimologia: Del francès galant.

Adjectiu

galante inv. ‎(plural galanti)

1. galant

Derivats

• galantemente

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·làn·te (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre galante

Portuguès

• Pronúncia: /gɐˈɫɐ̃.tɨ/
• Etimologia: Del francès galant.

Adjectiu

galante inv. ‎(plural galantes)

1. galant

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lan·te (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Priberam da Língua Portuguesa sobre galante