galimaties

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡə.ɫi.məˈti.əs/, occidental /ɡa.ɫi.maˈti.es/
Rimes: -ies
Etimologia: Del francès galimatias, d’origen incert, segle XIX. Atestat per primera vegada per Michel de Montaigne com a jargon de Galimathias podria ser: 1) de gallus ‎(«estudiant en discussions escolàstiques», literalment «gall») i -μαθεία ‎(-matheía, «ciència»);^[1] 2) de κατά Ματθαῖον ‎(katá Matthaîon, «segons Mateu») per la genealogia de Jesús recitada monòtonament;^[1]^[2] 3) segons Coromines, de Barimatia, corrupció de Joseph ab Arimathia, personatge bíblic originari d’un lloc desconegut i associat a diverses llegendes i escriptures apòcrifes. Per etimologia popular, recolida per Amades, de galli Matthias ‎(«Maties del gall o Maties el gal») dit per un advocat durant un judici en lloc de gallus Matthiae ‎(«el gall de Maties»).

galimaties m. ‎(plural invariable)