• Pronúncia(i): /ˈɡal.lʊs/
  • Etimologia: [1]Del protoindouropeu *gols-o- .[2] Derivat del protocelta *galn- («ser capaç»).[1]

gallus m. ‎(genitiu gallī)

  1. gall
  2. (gentilicis) gal

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu gallus gallī
Vocatiu galle gallī
Acusatiu gallum gallōs
Genitiu gallī gallōrum
Datiu gallō gallīs
Ablatiu gallō gallīs


Vegeu també

modifica
  1. Matasović, Ranko: Etymological Dictionary of Proto-Celtic, ed. Brill, Leiden, 2009, p. 149