gallegoparlant

Català

Oriental:	central /ɡəˌʎɛ.ɣu.pərˈɫan/
	balear /ɡəˌʎə.ɣo.pəɾˈɫant/, /ɡəˌʎɛ.ɣu.pərˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˌʎe.ɣo.parˈɫan/
	valencià /ɡaˌʎe.ɣo.paɾˈɫant/, /ɡaˌʎe.ɣo.paɾˈɫan/

gallegoparlant m. f. ‎(plural gallegoparlants)

Parlant del gallec.
«Així, si recordem allò que vam veure al mapa 1 i ens centrem en el mapa 2, que es refereix al quocient locacional de gallegoparlants i castellanoparlants als ajuntaments de l'eix atlàntic a l'inici dels anys 1990, veiem que la població castellanoparlant es troba sobrerepresentada, és a dir, que es concentra espacialment en les dues grans ciutats i en els dos nuclis adjacents. És evident, dones, que l'eix atlàntic de desenvolupament urbà suposa un eix paral·lel del procés de desgalleguització espacial.» (Carlos Valcárcel Riveiro, «Llengua, desenvolupament urbà i diversificació socioespacial a la Galícia atlàntica: breu repàs de la situació des de la geolingüística», pàg. 194-195, Universitat de Santiago de Compostel·la, 2001)

gallegoparlant inv. ‎(plural gallegoparlants)

Que parla gallec.
«Un curtmetratge publicat a finals de maig a Youtube retrata el concepte de "bilingüisme cordial" que defensa el nacionalisme espanyol. Al curt, un jove gallegoparlant veu com perd possibilitats d'aconseguir una feina per a la que està totalment preparat pel sol fet de parlar en gallec.» (Redacció, «El «bilingüisme cordial» retratat en un vídeo», Nació Digital, juny 2012)