garrotàrem

Potser volíeu: garrotarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɡə.ruˈta.ɾəm/
	balear /ɡə.roˈta.ɾəm/, /ɡə.ruˈta.ɾəm/
Occidental:	/ɡa.roˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

garrotàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de garrotar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb garrotar