- Pronúncia: /ʒig/
- Etimologia: [1] D'origen onomatopeic. [2,3] Derivat de gigot («cuixa, pernil»)
gigue f. (plural gigues)
- violí medieval, fídula
- giga (dansa barroca)
- cama
- bot, xalupa
- Entrada «gigue» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).