cama

Català

Cama (extremitat inferior humana).

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.mə/^ⓘ, occidental /ˈka.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del llatí vulgar *camba, segle XIV, d'origen preromà potser cèltic cam ‎(«passa»).

Nom

cama f. ‎(plural cames)

1. Part de l'extremitat humana que va per sobre del peu i fins el genoll.
2. Extremitat inferior del cos humà, sovint excloent el peu.
3. (valencià, balear) Extremitat dels animals per a caminar, excloent la pota.
4. petge
5. (botànica) Part basal de la tija de les plantes herbàcies, que generalment es considera la zona compresa entre el primer parell de fulles (les més velles) i el coll.
6. (micologia) Estructura de suport del barret d'un bolet

Sinònims

• extremitat, gamba, garra, perna, pota, rems
• anca (alguerès)

Traduccions

Extremitat inferior humana

• Anglès: leg ^(en)
• Basc: hanka ^(eu)
• Bretó: gar ^(br) f.
• Castellà: pierna ^(es)
• Còrnic: garr ^(kw)
• Cors: anca ^(co), ghjamba ^(co)
• Eslovac: noha ^(sk) f.
• Eslovè: noga ^(sl)
• Estonià: jalka ^(et)
• Francès: jambe ^(fr)
• Gallec: perna ^(gl) f., gamba ^(gl) f.
• Grec: πόδι ^(el) n. ‎(podi)
• Grec antic: σκέλος ^(grc) n. ‎(skélos)
• Guaraní: kupy ^(gn)
• Hebreu: רֶגֶל ^(he) f.
• Indonesi: kaki ^(id)
• Irlandès: cos ^(ga) f.
• Italià: gamba ^(it) f.
• Japonès: 脚 ^(ja)
• Llatí: crus ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CAMES ^(csc)
• Neerlandès: been ^(nl) n.
• Noruec: ben ^(no) n.
• Occità: camba ^(oc) f., cama ^(oc) f. (gascó)
• Polonès: noga ^(pl) f.
• Portuguès: perna ^(pt) f.
• Retoromànic: chomma ^(rm) f.
• Romanès: gambă ^(ro) f.
• Romaní: her ^(rom) m.
• Rus: нога́ ^(ru) f. ‎(nogà)
• Serbocroat: но̀га ^(sh), noga ^(sh)
• Sicilià: jamma ^(scn) f.
• Suec: ben ^(sv) n.
• Txec: noha ^(cs) f.
• Xinès: 腿 ^(zh) ‎(tuǐ)

Part basal de la tija

• Anglès: stalk ^(en)
• Castellà: pie ^(es)

Falsos amics

• Castellà: cama ‎(«llit»)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ma (2)
• Anagrames: maca, macà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del llatí hispà cama ‎(«llit al terra»), d’origen incert.

Nom

cama f. ‎(plural camas)

1. llit

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ma (2)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.mo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

cama f. ‎(plural camas o cames [aranès])

1. (gascó) cama

Variants

• camba