graella
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /ɡɾəˈe.ʎə/, occidental /ɡɾaˈe.ʎa/
- Rimes: -eʎa
- Etimologia: De l’antic graïlla per canvi de sufix, del llatí vulgar *gradicula, del clàssic craticula per metacedeuci de gradus («graó»), diminutiu de cratis («reixa, engraellat»), segle XIII.
- Anagrames: al·legar, Aregall, llagaré, llegara, llegarà, regalla, regallà
NomModifica
gra·e·lla f. (plural graelles)
- (sovint en plural) Estri de cuina consistent en una reixa de ferro per posar la vianda al foc o la brasa.
VariantsModifica
- esgrella (mallorquí, menorquí)
- graiella (central)
- gravilla (septentrional)
- grella (mallorquí, menorquí)
- grilla (septentrional, eivissenc)
TraduccionsModifica
Traduccions: graella
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català