• Pronúncia(i): /ˈɡran.dʊs/
  • Etimologia: Del verb gradior.

gradus m. ‎(genitiu gradūs)

  1. passa
    Addere gradum.
    Allargar la passa.
  2. posició d'un soldat en una guerra
    In suo quisque grandu obnixi, sine respiratione pugnabant.
    Cadascú resistia des de la seva posició i combatia sense perdre l'alè.
    De gradu pugnare.
    Lluitar dempeus.
  3. esglaó
    Per quater denos gradus itur in templa.
    S'accedia al temple per quatre esglaons.
  4. grau de parentiu, d'amistat
    Neroni Galba successit nullo gradu contingens Caesarum domum.
    Galba va succeir Neró, tot i que no tenia cap grau de parentiu amb la casa dels cèsars.
  5. grau, rang, categoria
    Gradus senatorius.
    El rang senatorial.
  6. (matemàtiques, física) grau

Declinació

modifica
4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu gradus gradūs
Vocatiu gradus gradūs
Acusatiu gradum gradūs
Genitiu gradūs graduum
Datiu graduī gradibus
Ablatiu gradū gradibus


Sinònims

modifica