gradus
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈɡran.dʊs/
- Etimologia: Del verb gradior.
NomModifica
gradus m. (genitiu gradūs)
4a declinació -us, -ūs | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | gradus | gradūs |
Vocatiu | gradus | gradūs |
Acusatiu | gradum | gradūs |
Genitiu | gradūs | graduum |
Datiu | graduī | gradibus |
Ablatiu | gradū | gradibus |
- passa
- Ex: Addere gradum. — (traducció:«Allargar la passa.»)
- posició d'un soldat en una guerra
- Ex: In suo quisque grandu obnixi, sine respiratione pugnabant.— (traducció:«Cadascú resistia des de la seva posició i combatia sense perdre l'alè.»)
- Ex: De gradu pugnare.— (traducció:«Lluitar d'empeus.»)
- esglaó
- Ex: per quater denos gradus itur in templa.— (traducció:«S'accedia al temple per quatre esglaons.»)
- grau de parentiu, d'amistat
- Ex: Neroni Galba successit nullo gradu contingens Caesarum domum.— (traducció:«Galba va succeir Neró, tot i que no tenia cap grau de parentiu amb la casa dels cèsars.»)
- grau, rang, categoria
- Ex: Gradus senatorius.— (traducció:«El rang senatorial.»)
- grau (en matemàtica i física)