gruf

Català modifica

Verb modifica

gruf

(balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de grufar

Miscel·lània modifica

Anagrama: furg ^(revers)

Anglès modifica

Etimologia: Del noruec antic á grufu («de panxa per avall»).

Adjectiu modifica

gruf ‎(comparatiu more gruf, superlatiu most gruf)

(obsolet) de bocaterrosa
They fellen gruf, and cryed piteously.^[1]— («Van caure de bocaterrosa i es van posar a plorar amargament.»)

Vegeu també modifica

Webster's Dictionary , ed.1913.

↑ Geoffrey Chaucer, The Canterbury Tales

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=gruf&oldid=1845199»