gruf

Català

Verb

gruf

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de grufar.

Miscel·lània

• Anagrama: furg ^(revers)

Anglès

• Etimologia: Del noruec antic á grufu («de panxa per avall»).

Adjectiu

gruf ‎(comparatiu more gruf, superlatiu most gruf)

1. (obsolet) de bocaterrosa

   They fellen gruf, and cryed piteously.— («Van caure de bocaterrosa i es van posar a plorar amargament.»)

Vegeu també

• Webster's Dictionary , ed.1913.