guipegués

Català

Verb

guipegués

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb guipar.

Variants

• guipés, guipàs, guipara

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·pe·gués (3)