gumener

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡu.məˈne/
Occidental:	nord-occidental /ɡu.meˈne/, valencià /ɡu.meˈneɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: De gúmena i el sufix -er.

Nom

gumener m. ‎(plural gumeners)

Menestral que tenia com a ofici fer gúmenes o cordes gruixudes.

Traduccions

Anglès: ropemaker ^(en)
Castellà: cordelero ^(es)
Francès: cordier ^(fr)

Miscel·lània

Síl·labes: gu·me·ner (3)

Vegeu també

Jordi Bolòs: "Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)". Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, plana 137, núm. 284. Barcelona, abril del 2000, ISBN 84-297-4706-0.