Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ə.βi.tuˈaɫ/, occidental /a.βi.tuˈaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí habitualis, segle XVII.

AdjectiuModifica

ha·bi·tu·al inv. ‎(plural habituals)

  1. Que es fa per costum, que es converteix en costum.
    Un passeig habitual. Sopar a l'hora habitual.
  2. Que es dona o s'esdevé amb freqüència.
    Una botiga habitual. Els trets habituals d'una espècie animal.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

AdjectiuModifica

habitual ‎(comparatiu more habitual, superlatiu most habitual)

  1. habitual


Castellà
Modifica

Peninsular: \a.βiˈtwal\
Americà: alt /a.biˈtwal/, baix \a.βiˈtwal\

AdjectiuModifica

ha·bi·tual inv. ‎(plural habituales)

  1. habitual