Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /itˈti.tə/, occidental /itˈti.ta/
  • Rimes: -ita
  • Etimologia: De l’anglès Hittite, adoptat en la Bíblia de Ginebra (1560) com a traducció de l’hebreu bíblic חִתִּי ‎(ḥittī), els descendents d’Het en hebreu חת, de l’accadi i l’hittita ẖatti. En la Bíblia Vulgata el mateix terme hebreu es traduïa en llatí Hethaeus ‎(«heteus»), a partir del grec bíblic Χετταίος ‎(Khettaíos). A principi del segle XX es van relacionar unes restes arqueològiques d’Anatòlia amb el poble bíblic consolidant-se la denominació d’hittita de les bíblies protestants. Probablement la Bíblia es refereix a dos pobles diferents. Els hittites d’Anatòlia anomenaven la seva llengua nesili ‎(literalment «la llengua de Nesa») i la seva relació amb el poble bíblic és poc clara.

NomModifica

hit·ti·ta m. ‎(només en singular)

  1. Llengua indoeuropea extinta del grup anatòlic pròpia del poble hittita.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

hit·ti·ta m. f. ‎(plural hittites)

  1. Individu d’un poble que establí un imperi a Anatòlia en el II mil·lenni aC.
  2. Individu d’un clan de Canaan, descendents del bíblic Het.

SinònimsModifica

  • (descendents d’Het) heteu

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

hit·ti·ta inv. ‎(plural hittites)

  1. Relatiu al poble hittita o a la seva llengua.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica