hitita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iˈti.tə/, occidental /iˈti.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: De l’anglès Hittite, adoptat en la Bíblia de Ginebra (1560) com a traducció de l’hebreu bíblic חִתִּי ‎(ḥittī, «descendents d’Het»), de l’accadi i l’hitita ẖatti. En la Bíblia Vulgata el mateix terme hebreu es traduïa en llatí Hethaeus ‎(«heteus»), a partir del grec bíblic Χετταίος ‎(Khettaíos). A principi del segle XX es van relacionar unes restes arqueològiques d’Anatòlia amb el poble bíblic consolidant-se la denominació d’hitita de les bíblies protestants. Probablement la Bíblia es refereix a dos pobles diferents. Els hitites d’Anatòlia anomenaven la seva llengua nesili ‎(literalment «la llengua de Nesa») i la seva relació amb el poble bíblic és poc clara.

Nom

hitita m. f. ‎(plural hitites)

1. Individu d’un poble que establí un imperi a Anatòlia en el II mil·lenni aC.
2. Individu d’un clan de Canaan, descendents del bíblic Het.
3. (masculí invariable) Llengua indoeuropea extinta del grup anatòlic pròpia del poble hitita.

Variants

• hittita (grafia obsoleta)

Sinònims

• (descendents d’Het) heteu

Traduccions

Individu d’un poble d’Anatòlia

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hitita ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: Hittite ^(fr)

Llengua anatòlica

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hititera ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: hittite ^(fr)

Adjectiu

hitita inv. ‎(plural hitites)

1. Relatiu al poble hitita o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu als hitites o a l’hitita

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hitita ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: hittite ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·ti·ta (3)

Vegeu també

• Entrades en hitita al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Basc

Nom

hitita anim.

1. hittita (individu, poble)

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu hitita hitita hititak Ergatiu hititak hititak hititek Datiu hititari hititari hititei Genitiu hititaren hititaren hititen Comitatiu hititarekin hititarekin hititekin Benefactiu hititarentzat hititarentzat hititentzat Instrumental hititaz hititaz hititez Partitiu hititarik - - Prolatiu hititatzat - - Causal hititarengatik hititarengatik hititengatik Locatius Inessiu hititarengan hititarengan hititengan Ablatiu hititarengandik hititarengandik hititengandik Al·latiu hititarengana hititarengana hititengana Terminatiu hititarenganaino hititarenganaino hititenganaino Al·l. direcional hititarenganantz hititarenganantz hititenganantz Gen. locatiu hititarenganako hititarenganako hititenganako

Adjectiu

hitita

1. hittita

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /iˈti.ta/

Americà: alt /iˈti.t(a)/, baix /iˈti.ta/

• Rimes: -ita

Nom

hitita m. f. ‎(plural hititas)

1. hittita

Adjectiu

hitita inv. ‎(plural hititas)

1. hittita

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·ti·ta (3)