• Pronúncia(i): /hɔˈnɛs.tʊs/
  • Etimologia: De honos.

Adjectiu

modifica

honestus m., honesta f., honestum n. ‎(comparatiu honestior, superlatiu hoestissimus)

  1. honest
  2. honorable

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu honestus honesta honestum honestī honestae honesta
Vocatiu honeste honesta honestum honestī honestae honesta
Acusatiu honestum honestam honestum honestōs honestās honesta
Genitiu honestī honestae honestī honestōrum honestārum honestōrum
Datiu honestō honestae honestō honestīs
Ablatiu honestō honestā honestō honestīs