horripilares

Català

Verb

horripilares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de horripilar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb horripilar.

Miscel·lània

• Síl·labes: hor·ri·pi·la·res (5)
• Anagrama: horripilar-se