idolatria

Català

Oriental:	central /i.ðu.ɫəˈtɾi.ə/
	balear /i.ðo.ɫəˈtɾi.ə/, /i.ðu.ɫəˈtɾi.ə/
Occidental:	/i.ðo.ɫaˈtɾi.a/

Rimes: -ia
Etimologia: Del llatí vulgar īdōlatrīa, en llatí clàssic īdōlolatrīa, provinent del grec antic εἰδωλολατρία ‎(eidōlolatría) format per εἴδωλον ‎(eídōlon, «imatge») i λατρεύω ‎(latreúō, «adoració»), segle XVI.

idolatria f. ‎(plural idolatries)

En la tradició judeocristiana, culte a una imatge, idea o objecte que no és el ser suprem.