il·lumineguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /iɫ.ɫu.mi.neˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

il·lumineguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb il·luminar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] il·luminessis, il·luminesses, il·luminassis, il·luminasses o il·luminares.