imantàreu

Potser volíeu: imantareu

Català

Verb

imantàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de imantar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·tà·reu (4)
• Anagrames: matinareu, matinàreu