imbecil·lada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bə.siɫˈɫa.ðə/, /im.bə.siˈɫa.ðə/
	balear /im.bə.siɫˈɫa.ðə/
Occidental:	/im.be.siɫˈɫa.ða/, /im.be.siˈɫa.ða/

• Rimes: -ada
• Etimologia: De imbècil i el sufix -ada, segle XXI.

Nom

imbecil·lada f. ‎(plural imbecil·lades)

1. (col·loquial, especialment valencià i mallorquí) estupidesa (dita o gest estúpid)

   «A més, no entenc aquesta imbecil·lada de fer-se el simpàtic en castellà. Jo puc ser simpàtica o antipàtica independentment de la llengua.» (Dallonsis (@Dallonsis1), Tuit, nov. 2021)

   «La manca de comunicació entre Saura i Baltasar és el menys preocupant del cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan. El problema és la quantitat de preguntes sense resposta que queden a l'aire després de saber que dos absoluts irresponsables van fer foc, es van fotografiar mofant-se de la imbecil·lada que acabaven de fer i es van amagar covardament.» (Josep Callol, el llamp de baltasar, Diari de Girona, gen. 2010)

Sinònims

• bestiesa, ximpleria, bajanada, animalada, rucada, burrada (castellanisme), imbecil·litat, neciesa, favada

Traduccions

Traduccions

• Castellà: imbecilada ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·be·cil·la·da (5)

Vegeu també

• Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana