• Pronúncia(i): /ɪmˈmuː.nɪ.tas/
  • Etimologia: Format pel prefix in- ‎(«negació») i munia ‎(«deures, obligacions»)

immūnitas f. ‎(genitiu immūnitātis)

  1. Alliberament dels deures fiscals o exempció de complir amb un servei públic obligatori.

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu immūnitas immūnitātēs
Vocatiu immūnitas immūnitātēs
Acusatiu immūnitātem immūnitātēs
Genitiu immūnitātis immūnitātum
Datiu immūnitātī immūnitātibus
Ablatiu immūnitāte immūnitātibus