impugnàreu

Potser volíeu: impugnareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.puŋˈna.ɾəw/, occidental /im.puŋˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

impugnàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de impugnar.

   [Vosaltres/vós] impugnàreu o vau/vàreu impugnar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] impugnéssiu, impugnésseu, impugnàsseu, impugnàssiu o impugnàreu.