Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.puŋ.neˈɣes/
  • Rimes: -es

impugnegués

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] impugnés, impugnàs o impugnara.