Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /im.puŋ.neˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

impugneguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] impugnessin, impugnessen, impugnassin, impugnassen o impugnaren.