• Pronúncia(i): /ɪŋ.kanˈtaː.tɔr/

incantātor m. ‎(genitiu incantatōris)

  1. eixarmador, encantador, bruixot

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu incantātor incantatōrēs
Vocatiu incantātor incantatōrēs
Acusatiu incantatōrem incantatōrēs
Genitiu incantatōris incantatōrum
Datiu incantatōrī incantatōribus
Ablatiu incantatōre incantatōribus