incanus
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ɪŋˈkaː.nʊs/
- Etimologia: (pendent)
Adjectiu modifica
incānus m., incāna f., incānum n.
Declinació modifica
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | incānus | incāna | incānum | incānī | incānae | incāna | |
| Vocatiu | incāne | incāna | incānum | incānī | incānae | incāna | |
| Acusatiu | incānum | incānam | incānum | incānōs | incānās | incāna | |
| Genitiu | incānī | incānae | incānī | incānōrum | incānārum | incānōrum | |
| Datiu | incānō | incānae | incānō | incānīs | |||
| Ablatiu | incānō | incānā | incānō | incānīs | |||
Sinònims modifica
Relacionats modifica
Descendents modifica
- Francès: incane
Vegeu també modifica
- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «incanus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.