individuació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.di.βi.ðu.ə.siˈo/, balear /in.di.vi.ðu.ə.siˈo/
Occidental:	nord-occidental /in.di.βi.ðu.a.siˈo/
	valencià /in.di.vi.ðu.a.siˈo/, /in.di.βi.ðu.a.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: (pendent)

Nom

individuació f. ‎(plural individuacions)

1. acció i efecte d'individuar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: individuación ^(es), individualidad ^(es)
• Francès: spécification ^(fr)
• Italià: individuazione ^(it)
• Llatí: rei singularitas ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·du·a·ci·ó (7)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot