individuar


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /in.di.βi.ðuˈa/, balear /in.di.vi.ðuˈa/
Occidental: nord-occidental /in.di.βi.ðuˈa/, valencià /in.di.βi.ðuˈaɾ/, /in.di.vi.ðuˈaɾ/

VerbModifica

in·di·vi·du·ar trans.

  1. individualitzar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: individuo, individua, individuem

RelacionatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \in.di.βiˈðwaɾ\, meridional \iŋ.di.βiˈðwaɾ\
Americà: alt /in.di.biˈdwaɾ/, baix \iŋ.di.βiˈðwaɾ\, austral \in.di.βiˈðwaɾ\

VerbModifica

in·di·vi·duar trans. ‎(present individúo, passat individué, futur individuaré)

  1. individualitzar

SinònimsModifica