infama

Potser volíeu: infamà

Català

Verb

infama

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de infamar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb infamar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·ma (3)
• Anagrames: afamin, afinam