inhaerens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈhaj.rɛns/
• Etimologia: Derivat de inhaereō.

Adjectiu

inhaerēns m. f. n. ‎(genitiu inhaerentis)

1. fix, unit, adherit
2. inherent, inseparable

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	inhaerēns			inhaerentēs	inhaerentia
Vocatiu	inhaerēns			inhaerentēs	inhaerentia
Acusatiu	inhaerentem	inhaerēns		inhaerentēs	inhaerentia
Genitiu	inhaerentis			inhaerentium
Datiu	inhaerentī			inhaerentibus
Ablatiu	inhaerentī			inhaerentibus