inhumà

Potser volíeu: inhuma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /in.uˈma/
• Rimes: -a
• Homòfon: inhumar
• Etimologia: Del llatí inhumanus, segle XV

Adjectiu

inhumà m. ‎(femení inhumana, plural masculí inhumans, plural femení inhumanes)

1. Sense humanitat.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: unmenschlich ^(de), inhuman ^(de)
• Anglès: inhuman ^(en)
• Castellà: inhumano ^(es)
• Francès: inhumain ^(fr)
• Italià: inumano ^(it)

Verb

inhumà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de inhumar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·hu·mà (3)
• Heterograma de 6 lletres (ahimnu)