Català

modifica

innovares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de innovar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb innovar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·no·va·res (4)
  • Anagrama: sonariven