insolentaré

Català

Verb

insolentaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de insolentar-se.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.so.len.taˈɾe/, meridional \iŋ.so.leŋ.taˈɾe\

Americà: alt /in.so.len.t(a)ˈɾe/, baix \iŋ.so.leŋ.taˈɾe\, austral /in.so.len.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

insolentaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb insolentar