instil·lar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ins.tiɫˈɫa/, /ins.tiˈɫa/
	balear /ins.tiɫˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /ins.tiɫˈɫa/, /ins.tiˈɫa/
	valencià /ins.tiɫˈɫaɾ/, /ins.tiˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: instil·là
• Etimologia: Del llatí instillare.

Verb

instil·lar trans.

1. Tirar a poc a poc, gota a gota, un líquid en una cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	instil·lar			haver instil·lat
gerundi	instil·lant			havent instil·lat
participi	instil·lat, instil·lada, instil·lats, instil·lades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instil·lo	instil·les	instil·la	instil·lem	instil·leu	instil·len
	instil·le						val
	instil·li						sept
	instil			instil·lam	instil·lau		bal
imperfet	instil·lava	instil·laves	instil·lava	instil·làvem	instil·làveu	instil·laven
passat simple	instil·lí	instil·lares	instil·là	instil·làrem	instil·làreu	instil·laren
futur	instil·laré	instil·laràs	instil·larà	instil·larem	instil·lareu	instil·laran
condicional	instil·laria	instil·laries	instil·laria	instil·laríem	instil·laríeu	instil·larien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	instil·li	instil·lis	instil·li	instil·lem	instil·leu	instil·lin
	instil·le	instil·les	instil·le			instil·len	occ, bal
imperfet	instil·lés	instil·lessis	instil·lés	instil·léssim	instil·léssiu	instil·lessin
		instil·lesses		instil·léssem	instil·lésseu	instil·lessen
	instil·làs	instil·lassis	instil·làs	instil·làssim	instil·làssiu	instil·lassin	bal
		instil·lasses		instil·làssem	instil·làsseu	instil·lassen	val, bal (1)
	instil·lara	instil·lares	instil·lara	instil·làrem	instil·làreu	instil·laren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	instil·la	instil·li	instil·lem	instil·leu	instil·lin
	–				instil·lau		bal
	–		instil·le			instil·len	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... instil·lat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... instil·lar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... instil·lat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... instil·lat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... instil·lat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... instil·lat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... instil·lar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... instil·lat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... instil·lat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... instil·lat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: instil·lo, instil·la, instil·lem

Relacionats

• instil·lació

Traduccions

Traduccions

• Anglès: instill ^(en)
• Castellà: instilar ^(es)
• Llatí: instillare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·til·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.