instrucció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ins.tɾuk.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí instructio, segle XIV.

Nom

ins·truc·ci·ó f. ‎(plural instruccions)

1. Procés mitjançant el qual una persona rep uns aprenentatges específics d'una manera metòdica.

Traduccions

Traduccions: instrucció

• Alemany: Unterricht ^(de) m.
• Anglès: instruction ^(en)
• Àrab: تَعْلِيم‎ ^(ar) m.
• Búlgar: обучение ^(bg) n.
• Castellà: instrucción ^(es)
• Danès: vejledning ^(da) c.
• Esperanto: instruado ^(eo)
• Finès: opastus ^(fi)
• Francès: instruction ^(fr)
• Grec: οδηγία ^(el) f. ‎(odigia)
• Hebreu: הוראה‎ ^(he) f.
• Hindi: तालीम ^(hi) f.

• Irlandès: deachtú ^(ga) m.
• Italià: istruzione ^(it) f.
• Japonès: 指示 ^(ja)
• Kazakh: нұсқаулық ^(kk) ‎(nusqawlıq/nuskhaulikh)
• Llatí: instructio ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ENSENYAR ^(csc)
• Neerlandès: onderwijs ^(nl) n.
• Portuguès: instrução ^(pt) f.
• Romanès: instruire ^(ro) f.
• Rus: инстру́кция ^(ru) f. ‎(instrúktsia)
• Sànscrit: शिक्षण ^(sa) n.
• Suec: instruktion ^(sv) c.
• Xinès: 指令 ^(zh) ‎(zhǐlìng)

Vegeu també

• instrucció. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.