Català

modifica

insurgires

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de insurgir-se.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb insurgir-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·sur·gi·res (4)
  • Anagrama: insurgir-se