intimidegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.ti.mi.ðeˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

intimidegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb intimidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] intimidés, intimidàs o intimidara.