Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /in.ti.mi.ðeˈɣe.sow/

intimideguéssou

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb intimidar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] intimidéssiu, intimidésseu, intimidàsseu, intimidàssiu o intimidàreu.