Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /in.ti.mi.ðeˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

intimideguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb intimidar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] intimidessin, intimidessen, intimidassin, intimidassen o intimidaren.