Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /in.ti.miˈðɛw/, occidental /in.ti.miˈðew/
  • Rimes: -ɛw

intimideu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de intimidar.
    [Vosaltres/vós] intimideu o intimidau.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb intimidar.
    [Que vosaltres/vós] intimideu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb intimidar.
    Intimideu o intimidau [vosaltres/vós].