intrigares

Català

Verb

intrigares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de intrigar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb intrigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tri·ga·res (4)
• Anagrames: estriginar, transigiré