• Pronúncia(i): /ɪnˈwɪ.dɛ.oː/
  • Etimologia: Del prefix in- i videō.

invideō ‎(1a present?), invidēs ‎(2a present), invidēre ‎(infinitiu), invīdī ‎(perfet), invīsum ‎(supí)

  1. mirar amb malícia, tirar mal d'ull, perjudicar
    Ex.: Hoc tamen amborum verbis estote rogati, o multum miseri meus illiusque parentes, ut, quos certus amor, quos hora novissima iunxit, conponi tumulo non invideatis eodem.[1] — (traducció:«Pares malignes de Píram i Tisbe, escolteu-nos, escolteu tots dos els nostres precs no ens desitgeu mal, vosaltres que per fi descanseu junts a la mateixa tomba.»)
  2. envejar
    Ex.: Barbarus invidit tantique ut muneris auctor ipse sit, hospitio recipit somnoque gravatum adgreditur ferro.[2] — (traducció:«L'estranger l'enveja i ell mateix pot ser considerat l'autor d'aquest benefici. Ell el rep amb hospitalitat i, quan està dominat per la son, l'ataca amb l'espasa.»)

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Ovidi, Metamorfosis 4.154–157
  2. Ovidi, Metamorfosis 5.657–659